Repertori

LLETRES


L’Ú de biar

El uno llevo en la gorra (bis)
El dos en el pantalón
El tres en la chaquetilla
El cuatro en el corazón
Y el cinco contigo niña.
De las seis que están bailando (bis)
La que lleva delantal
Es la novia de mi hermano
Pronto serà mi cuñá
De las seis que están bailando.
Tienes una cinturita (bis)
Que anoche te la medí
Con vara y media de cinta
Siete vueltas yo te dí.
Me despido de una rosa (bis)
Me despido de un clavel
Y de las que están bailando
Porque lo han hecho muy bien.
Me despido de una rosa.



PEDREGUERA

Una auela en Benigànim (bis)
La ra la ra la...
Portava el monyet al tos (bis)
La ra la ra la...
Pensant-se que era garrofa (bis)
La ra la ra la...
I un burro li pega un mos (bis)
La ra la ra la...

XAFAT DE CREVILLENT
Alça l’aleta polleta (bis)
No em picaràs pollastret
que les xiques d’este poble
tenen el geni curtet.
Alça l’aleta polleta.
Tot el dia estic fent pleita (bis)
Per fumar-me un cigarret
Maldita siga la pleita
I l’estanc de Crevillent.



LA JOTA RODÀ

Esta es la jotita mare (bis)
Este es el dulce meneo
Esta es la jota que bailan
Pueblo
Las mocitas de mi pueblo
Esta es la jotita mare.
Allà baix en el riu mare (bis)
M’he deixat les espardenyes
Mare no li ho diga al pare
Que jo tornaré a per elles.
Allà baix en el riu mare.
Marieta tinte tesseta (bis)
No es cases en llaurador
Que vindrà la civadeta
I et moriràs de calor.
Marieta tinte tesseta.
Me s’ha omplit el pot de cebes (bis)
I d’escorfes de meló
Cavallers per esta nit
Ja s’ha acabat la cançó.
Me s’ha omplit el pot de cebes.

SEGUIDILLES
I estes seguidilletes (bis)
Qui les ha tretes (bis x 2).
La filla del alcalde (bis)
Que té perretes (bis x 2).
El retor de la Sarga (bis)
Té un burro pardo (bis x 2).
I li dona garrofes (bis)
per baix del rabo (bis x 2).
I a la mar que te’n vages (bis)                     
No em dones pena (bis x 2)                          
Deixa’m farina i oli (bis)
Diners i llenya (bis x 2).

FANDANGO RODAT
És el fandango rodat
Lo que estem ara ballant
Este grup de xiques guapes
I de xics tan retemplats
És el fandango rodat.

Castalla ja no és Castalla.
Perquè l’han feta ciutat.
Li han llevat les faroles
I han posat electricitat
Castalla ja no és Castalla.

Mare de la Soledat
En vos nosaltres confiem
Donamos bones collites
Que sino no menjarem
Mare de la Soledat.

L’última vos cantaré
L’última ja estic cantant
I sino heu quedat conforme
Tornarem a començar.
L’última vos cantaré.
 

JOTA DE TIBI
Esta nit he somiat (bis)
Que em gitava a la serena
En un llit acortinat
Als peus de la Magdalena (bis).

Alto quien vive, España
Detente paisana, paisana, paisana.             TORNADA
Alto quien vive, España.

Santa Maria Magdalena (bis)
Esta jota et dediquem
res la nostra patrona
I cantan també et resem     (bis).

A la vora del riu mare (bis)
M’he deixat les espardenyes
Mare no li ho diga al pare
Que jo tornaré a per elles.
Mare no li ho diga al pare
Que esta nit jo no vull rebre.

TORNADA

La despedida daré (bis)
La despedida voy dando
Esto si que es despedida
Que me despido cantando.

MALAGUENYA
La malagueña rondeña (bis)
La camela un primo mío
Se quiere casar con ella
Sin haberla conocido.
La malagueña rondeña.

María sé que te llamas (bis)
No te lo tengas a menos
Porque María se llama
Nuestra señora de los cielos.
María sé que te llamas.

Allá dentro en alta mar (bis)
Un marinero cantava
Que viva la Soledad
Que es patrona de Castalla.
Allá dento en alta mar.

Al despedirme de ti (bis)
Es despedirme del cielo
Es despedirme de mi angel
Que me sirve de consuelo.
Al despedirme de ti.

SAFANÒRIA
Xiquetes allimoneu-se  (bis)
Que a la setmana que ve
Vindrà una barca de novios
Per la xica que no en té.
Xiquetes allimomeu-se.

Ja esteu esperant la barca (bis)
Com el que espera el Messies
I si la barca no ve
Vos quedeu totes fadrines.
Ja esteu esperant la barca.

En el mar es crien peixos
I en la mar es crien peixos
I en la serra golondrines
I en el Portell de Catí
Es crien les xiques fines.
I en el mar es crien peixos.

No vullguera despedir-me (bis)
Perquè m’agrà molt cantar
Però no tinc més remei
Perquè és hora d’acabar.
No vullguera despedir-me.