Els temps canvien, les modes passen... però hi ha coses que continuen inalterables amb el pas dels anys. L’essència de poble, les tradicions que passen de pares a fills, el folcklore... eixes coses que fan que per moments, oblidem el dia a dia i ens transportem allà on vivien els nostres avantpassats.
Així començava l’actuació que el passat dissabte 18 de juny el Grup de Danses i Cançons de Castalla vam oferir a l’Auditori de Castalla.
Amb una posada en escena diferent a la que acostumàvem en les últimes actuacions i un caràcter més divertit de l’habitual, vam començar l’actuació posant en situació al nostre públic. I és que no és fàcil fer perdurar els nostres balls populars, el nostre folcklore... però nosaltres disfrutem fent-ho setmana rere setmana, juntant-nos per assajar i mantenint vives les nostres tradicions. I això ja passava anys enrere, quan els nostres iaios es reunien a les places del poble després de les llargues jornades al camp... i s’ho passaven d’allò més bé ballant.El nostre particular “assaig” va començar amb la Jota de Tibi, un ball que es solia ballar a les masies al finalitzar la temporada de la verema. Quan el ball va acabar, els més majors van corregir als joves, repassant les passades més complicades.
El següent ball que vam ballar va ser el Fandango Rodat, no sense abans solucionar els conflictes que a vegades deriven dels balls en quadre... Que si estem ben col·locats... Que no... Que si el xic va la l’esquerra de la xica... Però al final, va ixir molt bé!Este ball típic de Castalla, es solia ballar a les danses de setembre, després de la dansà. S’atrevien amb ell els balladors més veterans o els caps de dansa, ja que les passades són més complicades que les de la dansà.
El següent va ser la Sandinga de Xixona, un ball que els xics sempre volen ballar perquè es canvia de parella cada passada, així poden apropar-se a moltes xiques sense semblar massa descarats. Però les xiques van bromejar amb ells, parant a meitat del ball i mirant com ells ballaven sols...
A l’actuació també van participar els més menuts del grup, la nostra “cantera”, que va celebrar així el Final de Curs. Als assajos sempre venen tots rebolicats, i a l’actuació, no ho podien fer d’altra manera. Són xiquets...
Van ballar el Ú de Biar i la Pedreguera de Benissa, i ho van fer d’allò més bé fent que se’ns escapara més d’una rialla. Sens dubte la seua actuació va ser d’allò més aplaudida, ja que al públic no faltava cap pare ni tampoc cap iaio.El grup adult va seguir ballant el Xafat de Crevillent, una jota que representa amb moviments pausats, salutacions i reverències, la recollida de l’espart. Un despistat va haver d’ixir a meitat del ball perquè no sabia on havia deixat la corbella.
Els xiquets més majors van ballar de nou, esta vegada un ball més complicadet, la Jota de Banyeres. I nosaltres vam quedar tranquils de veure que el futur del grup està salvat amb ells.
Després d’acomiadar als menuts, els grup adult vam seguir ballant, era el torn de la Jota Colivenca. Però com no podia ser d’altra manera, ja que es tractava d’un “assaig”, la rondalla es va confondre de ball, i en compte de tocar la Colivenca, van tocar la Jota Rodà. Però després de corregir-los, vam tornar a començar, com si res haguera passat.
Per anar acabant l’actuació, ballàrem un ball molt divertit, on es va demostrar que les balladores sempre acaben donant una lliçó als balladors que “tontejen” amb elles... Vam ballar “El Despulladet” i com el seu nom indica, les quatre xiques van anar llevant peces de roba al xic a mesura que avançava el ball, fins que van treure els pantalons al final, i el ballador va haver d’ixir corrent de l’escenari. I com mana la tradició a les nostres actuacions al poble, havíem de acomiadar-nos del públic ballant la nostra Jota més coneguda, la Jota del Castellut. Però per a sorpresa de tots, vam ixir a buscar parelles d’entre la gent que havia vingut a veure’ns de públic. Van haver molts voluntaris, així que amb l’escenari ple, vam ballar aquesta Jota tan nostra.
Va ser una actuació diferent, però molt divertida. Una vegada més vam demostrar que, encara que els temps canvien, és molt important mantenir vives les tradicions, per poder transmetre la nostra cultura a les futures generacions.Ara toca continuar assajant durant l’estiu per seguir preparant noves actuacions i nous projectes que sorgeixen per al que queda d’any.
